Merkelmania

Angela Merkel

És la 30ª fortuna del món –segons la revista Forbes-, financer, inversor –inactiu, segons ell mateix- i filantrop, faceta aquesta darrera que l’ha portat a Barcelona, ciutat en la ha instal·lat la seu europea de la seva fundació, la Open Society Initiative.

L’hongarès George Soros (Budapest, 1930), ni per edat ni per condició és sospitós de dir el que pensa condicionat per algú o per alguna cosa. Diu el que pensa perquè ho creu.

En una entrevista que publica la premsa avui, el senyor Soros es mostra molt crític amb el paper que Alemanya està tenint en la gestió de les successives crisis que està patint la Unió Europea. Tant, que censura sense embuts les polítiques austeres que la senyora Merkel està imposant, i arriba a dir que Alemanya hauria de decidir què pretén, si refer Europa o sortir de l’euro.

També el Fons Monetari Internacional està preocupat. La seva directora gerent, Christine Lagarde, defensa que s’haurien d’aplicar estímuls que activin l’economia fins que es consolidi la recuperació. La preocupació en el si de l’organisme monetari és tant gran que la situació de l’economia europea ocuparà l’eix central de la seva reunió de primavera.

Però la senyora Merkel no vol.

No crec en l’economia com a ciència tan complexa que només l’entenen uns quants privilegiats, doncs jo penso que les coses són més simples i que si s’han arribat a sofisticar tant és perquè alguns puguin dir que nosaltres no hi entenem. Així ens va a tots plegats, a nosaltres perquè no hi entenem, i als que hi entenem perquè han embolicat tant la troca que no tenen ni idea de com desfer l’embolic.

Per mi la cosa és tan simple com que, en aquests moments, la senyora Merkel està actuant com a Déu, que “aprieta pero no ahoga”. Està debilitant (als països del sud) tant com pot per aconseguir una situació de (més) privilegi per el seu (ric) país i ho continuarà fent (a menys que algú l’aturi) mentre continuem respirant (literalment). Després, deixarà d’escanyar-nos i es mostrarà misericordiosa, magnificent i salvadora, i ens ajudarà a recuperar les constants vitals i en permetrà respirar sense ventilació assistida. Però mai no ens deixarà recuperar plenament la salut.

És cert que Alemanya és un gran país i que no ha arribat allà on és sense (un gran) esforç. Es cert que és fotut no rebre en la mateixa mesura que s’aporta, però no és menys cert que no calia ajuntar-se amb quatre arreplegats si realment pensava que podia caminar sola.

Una resposta a “Merkelmania

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s