Desnonaments

Fotografia de Luis Sevillano

Segons un estudi del Col·legi de Registradors publicat recentment, durant 2012 es van dur a terme més de 30.000 desnonaments, 115 per cada dia hàbil, un cada 15 minuts.

És esgarrifós.

No obstant, una de les entitats financeres que participa activament d’aquest saqueig, ha signat aquesta setmana un conveni amb l’Ajuntament en virtut del qual posa a disposició de l’anomenat Pacte Social per Igualada 9 pisos perquè puguin ser llogats a preu raonable a famílies vulnerables a causa de la crisi. A la signatura de l’acord se li va donar la solemnitat d’acte públic, periodistes i càmeres inclosos, i el representant de l’entitat financera va destacar l’exercici de responsabilitat i compromís social que aquesta està fent.

És cínic.

La Junta d’Andalusia va decidir expropiar temporalment a bancs i caixes els habitatges a desnonar quan les famílies que hi viuen estan en risc d’exclusió.

És magnífic.

Ahir, Soraya Sáenz de Santamaria, vicepresidenta i portaveu del Govern Espanyol criticava aquesta mesura i n’anunciava la possibilitat d’un recurs, doncs –diu- que “hi ha seriosos dubtes de constitucionalitat entre els experts perquè afecta a un dret com el de la propietat privada”.

És mentida.

Alfonso Villagómez es jutge, doctor en dret i ex lletrat del Tribunal Constitucional. En una anàlisi que recomano llegir -tot i que ja avanço que resulta àrida per tècnica-, conclou que “a la fi, som davant una mesura legal i constitucional, que encaixa perfectament en el nostre ordenament jurídic”.

És clarificador.

La vicepresidenta i portaveu del Govern Espanyol també ho sap això, però menteix perquè interessa al seu partit aturar o endarrerir la iniciativa andalusa, no sigui que el PSOE recuperi popularitat.

És fastigós.

La mateixa senyora, en la mateixa roda de premsa però canviant de tema, a preguntes dels periodistes relacionades amb l’escrache que va patir a casa seva la setmana passada, deia: “Casa meva és el lloc de la meva vida personal i el de la meva família”.

Com que viu en un barri elegant de Madrid i mai tindrà problemes de diners per arribar a final de mes, deu pensar que aquests desgraciats que no paguen la seva hipoteca no tenen dret a un habitatge digne, un lloc per la vida personal i familiar.

Deu ser per això que, davant una bona idea que atorga a aquestes famílies una moratòria -en detriment de bancs i caixes, més poderosos i ajudats a sobreviure amb quantitats de diners astronòmicament marejants, a qui únicament difereix l’execució del seu dret-, abans de pensar en aquells pels qui governa, pensa en termes de rèdits electorals.

És vomitiu.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s