Desallotjaments

Fotografia de J.J. Guillén/EFE

Ahir, en el Parlament espanyol es van produir dos desallotjaments.

Per una banda, el de la tribuna del públic, on els afectats per la pèrdua de valor de les participacions preferents, protestaven per la seva situació i culpaven als polítics reunits i els insultaven. Jo no sóc partidari de l’insult, però em resulta violenta la imatge d’una afectada obligada a abandonar l’hemicicle per la força, i tampoc no sóc partidari de la violència.

En contemplar aquesta fotografia, pensava en tantes vegades com diputats del mateix hemicicle han hagut de disculpar-se –sempre a posteriori i molts cops forçats per la pressió del seu propi partit- per haver caigut en la temptació d’insultar, desqualificar gratuïtament i vexar els seus oponents ideològics. L’excusa argüida com a raó és sempre del tipus: “Ha estat producte de l’escalfament del moment”. I sempre són suficient per passar pàgina. I mai, mai, el president de la cambra ha ordenat desallotjar per la força la tribuna d’oradors o els escons dels diputats irrespectuosos.

I em preguntava cóm deu ser de gran l’escalfament que porten acumulat els estalviadors que es manifestaven dintre i fora de les Corts. I em preguntava –també- cóm és possible que ses senyories no se’n facin càrrec i no tinguin la dignitat d’aguantar una estona un xàfec que es tenen ben guanyat, insults de banda.

L’altre desallotjament es va produir a la tribuna d’oradors. Per tres cops, diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya intentaven fer el seu discurs en català -emparant-se en la lògica de la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que diu que, si un alumne ho demana, el professor haurà de canviar de llengua i impartir les classes en castellà- i per tres cops el President de la Cambra –es diu Jesús Posada- els va retirar l’ús de la paraula i els va desallotjar.

Per justificar-se, el senyor Posada parlava de les normes. Quines normes, Sr. Posada? Si els diputats quina custòdia té confiada poden abandonar la sala sempre que els rota –i s’han donat casos ben escandalosos-, sense que vostè intervingui ni els ho prohibeixi, perquè no podien fer-ho ahir, si no entenien el que se’ls deia? Era més fàcil desallotjar un diputat que defensa el dret a la seva llengua que donar llibertat a la resta per marxar, tot i que no els cal el seu permís?

Quines són aquestes normes que impedeixen a ciutadans i diputats expressar el que pensen allà on més cura i respecte s’hauria de tenir pel lliure exercici democràtic?

El mussol ha tornat a sentir vergonya!

2 respostes a “Desallotjaments

  1. Les normes son les que dicta l’arca de la aliança al temple de Salomó made in Spain, allò que diuen “Congreso y constitución” i altres normatives, variables segons convingui. Té nom: Imperialisme, aquest es el tarannà espanyol.
    Si vols sentir més vergonya, passat una estona per al premsa “Nacional” i veuràs els comentaris del respectable, es curiós l’index d’audiència sempre es en vers al “escàndols” catalans.

    Bon cap de setmana

    M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s