Un dimarts al sol

Tinc un repte, un full de paper en blanc davant meu i molta pressió, la sento al clatell. Els Panxacontents esperen que aixequi “l’acta” de la trobada d’ahir, per donar-ne el vist-i-plau. És una responsabilitat que assumeixo feliç. Escric perquè m’agrada, i ho faig tot i que no em llegeixi ningú. Però penso que qui digui que escriu per no ser llegit, menteix, i jo no vull mentir.

El Racó de Cal Ton

Però, què dir de la trobada d’ahir? Penso que el primer de tot és deixar constància que va ser un èxit. Com ja ha quedat dit repetidament, ahir ens vam trobar a Santa Coloma de Queralt.

En Jaume (Martí) -he escrit el cognom amb tinta invisible perquè no sé si us importa o no que se us pugui identificar, però… és que hi ha 5 Jaumes a la colla!- ens havia reservat taula al Racó de Cal Ton. I va resultar una molt bona elecció per part seva. És un lloc agradable i espaiós, el menjar és bo i el serveixen en quantitat suficient -tirant a abundant-, i la relació entre el preu i la qualitat del que menges i el servei que reps és molt satisfactòria.

Èxit d’assistència, també. Que vinguessin 15 dels 20 socis que consten als registres de la penya, representa un bon percentatge d’implicació amb els objectius que persegueix.

Ja sabeu que sempre lamento que ens instal·lin en taules llargues. La d’ahir també ho era. I es va escaure que en Jaume (Crivillés) va seure a un extrem i jo a l’altre. Ja sabeu que em troba a faltar quan no sóc al seu costat, així que, abans de començar a dinar, a crits em preguntava si tenia el seu mòbil, perquè el truqués per desitjar-li bon profit.

Ahir comptàvem amb la companyia d’en Gerard, qui va amenitzar el dinar dels qui érem més a prop amb un munt d’històries i anècdotes de la seva vida illenca. Entre d’altres, explicava que porta caminats per Menorca gairebé tants quilòmetres com ha fet amb l’últim cotxe que es va comprar. I que, allà, el consum de benzina no el compta en litres per cada 100 quilòmetres sinó en illes que fa amb cada dipòsit ple. Pel que diu, s’ha fet molt amic del cap de la policia local d’Alaior, gràcies als clients fumadors del local que hi ha just a sota de casa seva; és un bar i es diu Español, que ja són ganes de molestar. Explicava que els nadius tenen tendència a traduir de l’anglès a l’espanyol i que aquesta és la raó per la que ell té encetada una croada per convèncer-los que tradueixin directament al seu idioma, que és el català. També em sembla que va dir que des de casa seva sent parlar els italians, però no estic segur d’això. Jo ja fa temps que sordejo una mica i, a més, en aquell moment havia molt xivarri i ja havia pres dues copes de vi.

I així va transcórrer el dinar, amb animades converses aquí i allà, de les que en pesques una mica d’això i una mica d’allò. Fins que, a l’hora dels cafès, en Joan (Suárez) -en mig d’un silenci molt solemne i tan inusual en nosaltres que gairebé feia por- va sotmetre a l’assemblea la proposta d’aprofitar les trobades per a fer alguna caminadeta abans de dinar. L’assemblea se’l va escoltar atentament, però no va prendre cap decisió al respecte – molt propi de nosaltres-. Tampoc no hi ha presa, doncs la propera vegada toca a anar a Calafell. L’Antonio, que ahir no va venir víctima d’un còlic nefrític -¿cómo estás, Antonio?-, en serà l’organitzador.

Un cop al carrer –havent pagat, és clar- vaig telefonar al meu amic per preguntar-li de què havien parlat en el seu sector, per poder fer una crònica més completa. Amb mirada entremaliada i una lluentor lasciva als ulls –el tenia davant meu, tots dos amb el telèfon enganxat a l’orella- em va confessar que havien parlat de dones. Tot i que m’imagino la resposta, per no posar-lo en cap compromís per si aquesta crònica cau a mans de la seva esposa, jo no li vaig preguntar si pròpies o alienes.

A continuació –i això també és novetat- vàrem passejar pel centre històric de Santa Coloma. Alguns fins i tot alguns vàrem entrar al Castell a demanar informació turística i a petar la xerrada amb la dona que havia al taulell. Era molt trempada i ens va explicar unes quantes coses de la vila, entre d’elles que el 3er. dissabte de juliol de cada any es celebra l’Aplec del Romesco. No sé que devia pensar ella de nosaltres… perquè, en sortir d’allà, una escena impagable, tendra i bucòlica, s’oferia als meus ulls: una colla de 15 ociosos ben dinats -canosos uns, calbs els altres- xerraven al sol, aturats allà al mig del pati d’armes. Quina fila!

L’escena em va fer venir al cap aquella pel·lícula de Fernando León de Aranoa titulada Los lunes al sol”.

Abans d’agafar els cotxes, encara es va formar espontàniament una rotllana. Recordava les que fèiem quan érem joves per cantar “L’hora dels adéus” en acabar un dia d’excursió. Un monòleg lúcid i punyent d’en Gerard analitzava cóm havien sigut les nostres vides professionals. Quan la depressió començava a ser generalitzada, l’assemblea es va dissoldre a corre-cuita: I no havent més assumptes a tractar…

Galeria fotogràfica

6 respostes a “Un dimarts al sol

  1. Excel.lent però, la propera beu aigüa no pot ser que amb dues copes de vi ja diguis animalades, collons tio, m’havies de telefonar quan érem a taula, això no hagués passat.
    Malgrat tenir mala beguda, repeteixo, excel.lent crónica.

    Per cert , Los Lunes al Sol no es del Alfred Joseph Hitchcock ?, nascut a Londres el 1899 i mort a Los Angeles el 1980. .

    Jaume ( el del telèfon)

    M'agrada

    1. Són llicències d’escriptor, Jaume! Ho has d’entendre. No obstant, és cert que no aguanti bé la beguda.
      Moltes gràcies pel teu comentari!
      Una abraçada (sin derecho a roce)!

      M'agrada

  2. Esperava amb impaciencia la teva crònica Ricard.Gràcies per deixar constancia gràfica i escrita de la trobada. Que no decaigui. Salutacions.

    M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s