Caràcter i convicció

Avui el dia promet. De bon matí ja lluu un sol que anima.

Dues dones acaparen l’atenció informativa avui, malauradament perquè han mort.

Sara MontielSara Montiel.  No ha estat mai santa de la meva devoció, però em sembla de justícia fer-ne ressò. Cal dir que ha sigut molt “gran” per molts. D’origen molt humil, a la primera actriu espanyola que va treballar a Hollywood cal reconèixer-li els mèrits d’haver-se fet a si mateixa i d’haver trencat motlles en un temps en el que no era fàcil mantenir-se fidel a les pròpies conviccions.

Margaret Thatcher (Photo by Chris Ware/Getty Images)Margaret Thatcher. Precursora de la tisorada a la despesa i de l’escepticisme britànic respecte l’euro, l’anomenada Dama de Ferro concebia el món dividit en dos bàndols: els bons i els qui no pensaven com ella. Ella va ser l’artífex d’una revolució –conservadora- que va transformar el Regne Unit, país que va governar amb convicció i ma ferma. Les mateixes amb les que va dirigir les operacions per a recuperar les illes Malvines, després de la breu invasió argentina. Amb el president dels Estats Units d’aleshores, Ronald Reagan, van formar una aliança que es considera decisiva per la caiguda del comunisme. Tots dos van contribuir a la derrota soviètica a l’Afganistan.

Convicció i caràcter. Dues característiques comunes a dues dones ben diferents. Descansin en pau.

Amb un caràcter ben diferent, Mariano Rajoy –president del govern espanyol- “exigeix” liquiditat al Banc Central Europeu per a resoldre els problemes del sud de la Unió Europea. Sense immutar-se, Wolfgang Schäuble –ministre de finances d’Angela Merkel, una altra dama amb ma de ferro,- respon que aquest no és el camí. No estic segur que el president espanyol ho hagi fet per convicció: després de 16 mesos durant els quals ha retallat de tot arreu, ja ha patit dues vagues generals i te unes pèssimes perspectives econòmiques. I, a més, el nivell de confiança que els ciutadans tenen en ell és un magre 17%. Una maniobra per a recuperar confiança?

El debat sobre la transparència no s’acaba. El PSOE reclama que es faci públic el patrimoni del Rei. A mi em sembla bé que ho reclamin. Caldrà veure, però, amb quina convicció ho fan i fins on arribaran en la seva demanda. O serà també una maniobra per a recuperar prestigi perdut?

Veurem. De moment ho deixo aquí i marxo cap a Santa Coloma de Queralt.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s