Corona translúcida

Corona poc clara

Llegeixo que “Govern i Casa del Rei negocien una fórmula de transparència amb límits”, i em pregunto si la transparència és negociable i si té límits.

Recorro al diccionari.

Transparència: Qualitat de transparent. Transparent: Que deixa passar la llum de manera que es poden veure els objecte a través seu.

Com que el que he llegit es refereix al Govern i a la Casa del Rei espanyols i he consultat el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, per si de cas, consulto el Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia Española.

Transparencia: Cualidad de transparente. Transparente: Dicho de un cuerpo a través del cual pueden verse los objetos claramente.

Penso, si no és una qüestió idiomàtica, on rau el problema?

Quan el mussol era petit i anava a l’escola li van ensenyar que hi ha 3 tipus de cossos, en relació a la seva capacitat de deixar-se traspassar per la llum: transparents, translúcids i opacs. Això, en el cas del objectes és molt fàcil. Referit a persones i institucions resulta una mica més complex i depèn, fins i tot del punt de vista i/o dels interessos de l’observador.

Recordant això, filosofo. Tot el que no és transparent ni és opac, és translúcid. La transparència no és negociable: és, o no és; és, o és una altra cosa. Està clar que hi ha matisos, maneres de veure-ho. De la mateixa manera que podem veure que un got és mig ple o mig buit, podríem veure que la Monarquia espanyola és poc transparent, mig transparent, molt transparent o, equivalentment, molt opaca, mig opaca o poc opaca.

Com que ara com ara no és gens transparent, és a dir, és totalment opaca, qualsevol cosa que resulti d’una negociació al respecte serà per guanyar transparència. Com sigui que ja, de bon principi en la negociació, estem parlant de posar límits a la transparència, ja sabem que mai arribarà a ser transparent, és a dir que, com a molt, serà translúcida. A no ser que els senyors del govern es quadrin i la hi imposin, cosa poc probable, doncs no se la imposen ni ells en el si del seu partit.

Per evitar en el futur que un simple titular de diari provoqui en el personal l’escalfament de neurones que el titular de l’inici m’ha provocat a mi, demano als periodistes que siguin una mica més precisos en l’utilització de la llengua, una mica més exigents en la tria de les paraules més adients, i els proposo que parlin de “Llei de translucidesa”, quan es refereixin a la Monarquia, i de “Llei de transparència” quan es refereixin a la resta de mortals. Perquè és evident que hauran de ser dues lleis diferents, si seguim pel camí que anem.

Però al mussol encara hi ha una qüestió que el preocupa i no podrà dormir tranquil si no la deixa anar. Quan algú té la consciència tranquil·la no té res a amagar. Així acostumem a expressar-ho, oi? Així de contundent és la saviesa popular respecte la transparència referida a les persones.

La pregunta a fer-nos, la pregunta que es fa el mussol és: per què ningú hauria de voler negociar fins on arriba la transparència sobre els seus assumptes? Per què hauria de voler posar-li límits?

I l’única resposta possible és que aquest algú no té la consciència tranquil·la i té alguna cosa a amagar.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s