5 respostes a “Vilanova de Prades, Poblet i Montblanc”
Gràcies a tu per compartir!
Veig intenció amb les imatges i aixo per a mi es el més important, la tècnica és practica i estudi, el saber veure es nat i aquí no podem fer res, es té o no es té, no hi a més.
L’us automàtic es valid per resoldre gairabé totes les situacions a nivell aficionat, jo les fotos sempre les hi fet aixi, he ajustat exposició o altres ajustos però sense sortir de l’automàtic. Hi han situacions que he trobat a faltar els modes manuals i semi manuals, però només per voler imprimir caràcter a una imatge o per carències de llum.
Bé canviant una mica el tema… fa una estona he comprat una càmera compacte, però amb tots els modes manuals, té limitacions però podré continuar l’aprenentatge amb bones condicions. Os he escoltat 🙂
Moltes gràcies, Xavi! Ets un amic!
Aprofundint en el que et deia, l’únic mèrit que em concedeixo és la gràcia a l’hora d’enquadrar. I, potser també, la capacitat per copsar el moment fotogràfic sobre la marxa, segons camino, allò que et fa aturar i que et col·loquis la màquina davant del nas per disparar-la.
Fa un parell d’anys vaig fer un curs de fotografia. El donava un fotògraf d’aquí molt reputat. Amb raó, val a dir, doncs trobo que fa fotografies precioses.
Em va sobtar que reconegués que dispara en automàtic la infinita majoria d’ocasions. Avui dia, diu, la indústria ha evolucionat tant que els algoritmes que fan servir els grans fabricants de càmeres per fer els càlculs són tan ajustats que el resultat que donen és o s’hi acosta molt al desitjat pel fotògraf.
Això fa jo també en la majoria de casos. Després (amb Picasa, si ho faig), contrast automàtic i accentuu una miqueta les ombres.
Per això et deia que no et desanimis. Tu també fas fotografies molt maques… amb un smartphone! Chapeau per tu, Xavi!
Gràcies a tu per compartir!
Veig intenció amb les imatges i aixo per a mi es el més important, la tècnica és practica i estudi, el saber veure es nat i aquí no podem fer res, es té o no es té, no hi a més.
L’us automàtic es valid per resoldre gairabé totes les situacions a nivell aficionat, jo les fotos sempre les hi fet aixi, he ajustat exposició o altres ajustos però sense sortir de l’automàtic. Hi han situacions que he trobat a faltar els modes manuals i semi manuals, però només per voler imprimir caràcter a una imatge o per carències de llum.
Bé canviant una mica el tema… fa una estona he comprat una càmera compacte, però amb tots els modes manuals, té limitacions però podré continuar l’aprenentatge amb bones condicions. Os he escoltat 🙂
Una abraçada ben forta
M'agradaM'agrada
Bé, Xavi! Molt bé! No t’imagines cóm m’alegra saber-ho!
Bona nit!
M'agradaM'agrada
Gràcies Ricard
Bona nit i fins un altre estoneta 🙂
M'agradaM'agrada
Déu n’hi do Ricard, hi han algunes imatges molt bones, felicitats!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Xavi! Ets un amic!
Aprofundint en el que et deia, l’únic mèrit que em concedeixo és la gràcia a l’hora d’enquadrar. I, potser també, la capacitat per copsar el moment fotogràfic sobre la marxa, segons camino, allò que et fa aturar i que et col·loquis la màquina davant del nas per disparar-la.
Fa un parell d’anys vaig fer un curs de fotografia. El donava un fotògraf d’aquí molt reputat. Amb raó, val a dir, doncs trobo que fa fotografies precioses.
Em va sobtar que reconegués que dispara en automàtic la infinita majoria d’ocasions. Avui dia, diu, la indústria ha evolucionat tant que els algoritmes que fan servir els grans fabricants de càmeres per fer els càlculs són tan ajustats que el resultat que donen és o s’hi acosta molt al desitjat pel fotògraf.
Això fa jo també en la majoria de casos. Després (amb Picasa, si ho faig), contrast automàtic i accentuu una miqueta les ombres.
Per això et deia que no et desanimis. Tu també fas fotografies molt maques… amb un smartphone! Chapeau per tu, Xavi!
M'agradaM'agrada