Per saber on anem, cal saber d’on venim

El Francolí

“Per saber on anem, cal saber d’on venim” és una mena de lema que he vist repetidament aquests dies. És tracta d’una afirmació que em sembla certa i que, per tant, comparteixo. I, a fer de Déu que a l’Espluga de Francolí l’han adoptada com a eix de la seva promoció turística. Amb raó i encertadament, si se’m permet opinar.

El 1853, perforant el terra per a construir un pou, es va descobrir l’existència d’una cavitat al subsòl de la vila, però no fou fins a més de cent anys després, el 1956 concretament, que la investigació científica ha donat com a resultat la descoberta de la importància de la cova.

L’Espluga de Francolí és a redós de les muntanyes de Prades i l’aigua de les pluges caigudes des dels temps més remots sobre els seus vessants septentrionals han anat lliscant cap a la plana que avui coneixem com a Conca de Barberà. Bona part d’aquestes aigües conflueixen en un extens alzinar de sòls sorrencs situat a 5 quilòmetres del poble. La gran permeabilitat d’aquest tipus de sòl possibilita que l’aigua que hi arriba s’escoli cap a l’interior de la terra, on troba grans llenques de conglomerats que es perllonguen fins el mateix poble, on afloren a la superfície. L’acció erosionant de l’aigua ha desfet les parts més solubles del conglomerat, eixamplant esquerdes, formant buits i creant conductes intercomunicats. Més de 3.600 metres de galeries, han estat descobertes fins ara. Això converteix aquestes coves en unes de les més llargues del món, de la seva tipologia.

Les investigacions han trobat evidències d’ocupació humana, les més antigues de les quals es remunten al Paleolític Inferior. Des de 1994, es pot visitar el museu que es va instal·lar dins de la cova. La seva finalitat és, per una banda, explicar la seva formació geològica, i de l’altra, recrear com creuen els científics que era la vida dels nostres avantpassats. La visita al museu permet un recorregut d’aproximadament mig quilòmetre per les galeries. Els més agosarats, proveïts de vestits de neoprè i llums de carbur, poden continuar 900 metres més enllà ficant-se a l’aigua del riu subterrani que, en sortir a la superfície, dóna lloc al riu Francolí.

“Per saber on anem, cal saber d’on venim” i al museu de les Coves de l’Espluga, es fa una aproximació que visiten 50.000 persones l’any.

Però a l’Espluga de Francolí encara podem trobar un altra intent de saber d’on venim. Es tracta del Museu de la Vida Rural, que es dóna a conèixer amb una altra frase lapidària: “Vine al museu de quan errar en la previsió del temps no volia dir un cap de setmana de passar fred sinó un any de passar gana”.

Molt més proper en el temps, el museu pretén donar-nos a conèixer com era la vida al camp fa més de cent anys, perquè no ho oblidem, però també convidar-nos a reflexionar sobre les bones pràctiques que ens poden ajudar a preservar la salut de la Terra per garantir el nostre futur com a poble i com a cultura.

Si visitem les sales mirant més que veient, com recomana l’audiovisual de benvinguda, ens n’adonem que ens cal no oblidar. Si els qui ja tenim una edat comencem a no recordar que les coses abans eren i es feien de manera molt diferent, us imagineu que deu passar amb els nostres fills i el nostres nets?

5 respostes a “Per saber on anem, cal saber d’on venim

  1. Hola Ricard,

    Un cop més em fas reflexionar. Simplement he repassat els últims anys del segle que hem deixat enrere i fent un paral·lelisme entre nosaltres i els joves d’ara incapaços d’entendre les relacions tal com nosaltres les hem viscut, pensant que tot sempre ha estat com és ara. No sé fins a quin punt seran ells capaços de recordar més enllà d’un circuit imprès. I he parlat de relacions perquè considero el més important en qualsevol societat, sense elles no som res.

    Bones vacances

    M'agrada

    1. Hola, Xavi! Estava preocupat! Intentava anar al teu bloc i WordPress em retornava un missatge que diu que l’has donat de baixa. No sabia com contactar amb tu i em sabia greu. Per això vaig tenir molta alegria quan vaig veure que havies posat un like a una entrada meva. Benvingut de nou!
      Gràcies!
      Una abraçada ben forta!

      M'agrada

      1. Molt grat Ricard,

        No he marxat en cap moment, vaig treure el bloc, però no el perfil 🙂

        Si miràs al administrador del teu espai podràs veure a la barra de la esquerra l’accés als comentaris i allà trobaràs la meva adreça d’email, ja saps que pots fer ús sempre que hi vulguis.

        Un abraçada també per a tu

        M'agrada

      2. Hola, Xavi!
        No sóc qui per preguntar per què, però el teu bloc val la pena i penso que hauria de ser (continuar) a la blogosfera.
        Jo, si més no, el trobo a faltar.
        Torna aviat!

        M'agrada

      3. Hola de nou Ricard

        És clar que pots preguntar. El vaig treure per frustració, per ser incapaç d’aconseguir el que jo volia transmetre amb la fotografia.

        Potser més endavant compri una càmera en condicions i ho torni a intentar, ara no em veig amb forces, l’última sessió va ser un desastre, obtenir una bona foto de més de 100 preses és molt decebedor.

        Una abraçada i moltes gràcies

        M'agrada

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s