“Ora et labora”

Poblet

Plou des de primera hora de la tarda, cosa que ha fet que ens haguem recollit i l’haguem dedicat a la lectura i l’estudi.

A principis del S. VI, Sant Benet (Nursia, 480 – Montecassino, 547) va redactar la “Regula monachorum”, coneguda com a Regla de Sant Benet, conjunt de normes que han inspirat la vida de generacions de monjos al llarg dels segles. Consta d’un pròleg i 73 capítols a través dels quals descriu i organitza la vida dels cenobis. Cenobi prové del grec koinos bios, que vol dir vida en comú.

La vida en comú en els cenobis benedictins gira en torn al “ora et labora”. La regla benedictina té una cura especial en l’aprofitament de les hores de sol, canviants segons les estacions de l’any, per aconseguir equilibrar les estones que la comunitat dedica a la feina, l’oració, la meditació i el descans. La Regla atorga autoritat a l’abat del monestir qui, no obstant, té l’obligació de sotmetre a la consideració de la resta de la comunitat els assumptes importants.

L’hàbit benedictí ha d’estar format per una túnica i un escapulari, coberts per una capa amb caputxa. Sant Benet no parlava del colors de les peces, raó per la qual hom ha de pensar que, en els primers temps, seriem del color de la llana sense tenyir.

No obstant, els cluniacencs van adoptar el color negre tintant les fibres naturals. Els cluniacencs van imposar aquesta tendència que va durar fins que, degut a la seva gran expansió i influència, es van relaxar en l’observació de la Regla i van perdre popularitat.

Els cistercencs van recuperar la puresa en el seguiment de la Regula monachorum, incloent la simplicitat dels seus hàbits, i es van constituir en la gran alternativa.

Cistercencs són els Monestirs de Poblet i de Santes Creus, masculins, i el de Vallbona de les Monges. A Poblet encara es fa vida monàstica, igual com a Vallbona, on les monges han conservat la seva comunitat ininterrompudament durant més de 850 anys. Tots tres conformen l’anomenada Ruta del Císter, que passa per les 3 comarques on són ubicats: Conca de Barberà, Alt Camp i Urgell, respectivament.

Tots 3 s’estableixen a la Catalunya Nova a la segona meitat del S. XII com a instrument de reorganització i repoblació de les terres conquerides per la corona catalana aragonesa als musulmans.

La història de Poblet es remunta a 1151, quan Ramon Berenguer IV cedeix les terres per la seva fundació. La primera comunitat cistercenca plenament constituïda data de 1153 i el monestir assoleix la seva màxima esplendor al llarg del S. XIV. El seu nom deriva del llatí populetum, albereda.

Tot i per un profà com jo, la seva visita resulta interessant. A més, ofereix infinites possibilitats als amants de la fotografia, doncs poden escalfar els motors de les seves càmeres a còpia de disparar-les per copsar la bellesa d’algunes de les mostres més excelses de l’arquitectura cistercenca.

El Monestir de Santa Maria de Poblet és patrimoni de la humanitat des de 1991 per declaració de la UNESCO.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s