Aventures i desventures d’un caminant solitari -02-

Passejada pel riu Anoia (a tocar d’Igualada)

Tot i que ja fa més de set anys que visc a Igualada, mai com ara m’havia donat camejar per ella i el seu entorn. Ahir disposava d’un parell d’hores i les vaig dedicar a passejar pel riu.

L'Anoia i el Barri del Rec, Igualada.

Des de casa vaig anar a la Plaça de l’Ajuntament. Pel carrer de l’Argent s’arriba a la Plaça de la Creu, avantsala del Barri del Rec, per el que havia decidit baixar fins el riu. Carrer de Sant Ignasi, carrer de la Creueta fins al Museu i, trencant a l’esquerra, el dels Traginers, que aboca a la Ronda del Rec, paral·lela al riu.

Per deixar l’asfalt i aixafar terra, de seguida vaig baixar a la llera, i, travessant-lo per una mena de passarel·la, vaig començar a caminar pel marge dret, seguint el sentit de la corrent, en direcció cap a Vilanova del Camí.

Tal com caminava, Igualada queda a l’esquerra, al nord, i el que es veu de la ciutat és tota la façana del barri del Rec, tan ple d’adoberies i fàbriques tèxtils -motors de la riquesa i la prosperitat que havien estat senyes d’identitat de la ciutat fins a mitjans del segle passat-, tan buit avui. L’abandó i la tristesa que transmet la seva imatge neguiteja, deprimeix i transporta a aquest observador fins els anys cinquanta o seixanta, com si, tot d’una hagués retornat el temps de la meva infantesa, que recordo en blanc i negre.

I, no obstant, el barri amaga un esplèndid patrimoni arquitectònic que caldria no perdre. Les noves generacions d’igualadins no han d’oblidar que la seva ciutat compta amb un important passat industrial, no han d’oblidar que un dia va ser rica i pròspera. Però sobre tot –penso jo- convé que aprenguin que cal mirar el futur, sempre de cara, sense auto complaença, que no porta enlloc; convé que sàpiguen que, si ens mirem el melic, la vida canvia i no ens adonem. El Rec hauria de sobreviure’ns hauria de romandre, com a recordatori que hem d’estar sempre amatents i com a homenatge a aquells que van saber donar impuls a la vila.

Recuperar el barri protegint els edificis singulars i rehabilitant-los, dignificar-lo, dedicar-lo a altres usos socials i culturals i integrar el seu front sud en el futur parc fluvial, son objectius per els quals treballa l’associació Amics del Rec.

El novembre de 2009, sis persones compromeses amb el barri van impulsar Rec.0 Experimental Stores. Durant 3 dies, fàbriques i adoberies es van convertir en pop up stores de moda en els que marques de primer nivell venien els seus estocs i mostraris a preus molt rebaixats. En tractar-se d’una (molt) bona idea, ha perdurat i es continua celebrant dos cops a l’any: la propera edició -la Rec 0.7- tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de juny.

Al riu, l’aigua baixava més abundant que de normal, per la neu i les pluges d’aquest hivern generós, però era tèrbola, com els temps que vivim.

Abans de tornar a casa, vaig caminar fins a Can Titó, a Vilanova del Camí. A l’inici del camí hi ha un rètols que informa de diferents espècies d’aus que es poden trobar en el curs del riu, però únicament en aquest tram final vaig observar alguns exemplars d’ànec collverd. Aquí, el riu és més net i el camí està arreglat i fa més goig.

Mentre escrivia aquestes notes, totes les campanes d’Igualada han començat a tocar: “Habemus papam!”

Igualada, 13 de març de 2013

Galeria fotogràfica

Aventures i desventures d’un caminant solitari -01-

Aventures i desventures d’un caminant solitari -03-

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s