Núria

Núria“Tinc un càncer de pulmó de cèl·lules no petites (adenocarcinoma) que vaig detectar-me per un bony sota el braç. Aquest bony eren ganglis limfàtics afectats pel càncer que estaven formant una pilota. Quan em van diagnosticar el càncer, ara fa 18 mesos, ja havia sortit del pulmó, havia passat al sistema limfàtic afectant moltíssims ganglis, s’havia propagat fins a una de les glàndules suprarenals i ja estava present en diversos punts dels ossos: malucs, sacre, costelles, vèrtebres, etc…

Jo no he fumat mai i tinc 38 anys. És estrany, no? Sembla injust, oi? Però no del tot; tot queda compensat pel fet que, quan algú s’auto detecta un càncer de pulmó és ja molt i molt gran, i, en el meu cas, tot i tractar-se d’un estat avançat, pel fet d’estar disseminat (i, per tant, ser inoperable), tots els tumors o lesions són molt petits i, de moment, estan sent molt control.lats.

A favor meu cal dir que soc molt bona pacient; soc obedient, em porto molt bé i a més… faig totes les teràpies alternatives que puc! Però, ara fa cosa d’un mes aproximadament, en un dels tacs de control van detectar que tenia dos tumors nous al cervell. Va ser un cop inesperat del què, emocionalment, tot just ara em recupero. 

El resum de tot això és que contra pronòstic he superat una quimioteràpia molt dura, estic fent un tractament experimental, vaig al gimnàs sempre que puc, vaig a buscar els meus fills cada dia, jugo amb ells, mantinc la relació amb el meus amics, etc… és a dir, que he aconseguit que el càncer no canvii substancialment la meva vida. Perquè, per damunt de tot, el què tinc són moltes ganes de viure, de passar-ho bé amb les petites coses, que he après que són les millors, i de ser molt i molt feliç. Tinc dos fills petits: un té 7 anys, l’altre n’acaba de fer 4. Amb això està tot dit, oi? A més, també tinc un marit extraordinari i una família que m’estima molt.

I ara, gràcies al càncer, estic descobrint, en contra del què havia pensat sempre, que hi ha persones que m’ajuden perquè sí, que són bones amb mi sense motiu, que s’apropen simplement per estar amb mi… No sé si m’explico. Amb càncer tinc més amics i gent excepcional al meu costat”.

Admirable, no? La Núria és coneguda d’una amiga que ens ha posat en contacte. Encara que espero no tardar a conèixer-la, no ens hem vist mai. El que heu llegit és un fragment del correu que ens ha enviat. M’ha sigut tan colpidor que no m’importa confessar que he plorat llegint-lo. Està carregat de coratge i humilitat, de força i ganes de viure. És un cant a l’esperança, a la lluita per la vida, un al·legat contra la resignació. Un elogi de la solidaritat.

Ara jo em permeto la llibertat de demanar-te que, quan hagis acabat de llegir aquesta entrada, tanquis els ulls 10 segons i visualitzis la imatge que t’has fet de la Núria. Serà la teva aportació solidària a la seva causa, ella rebrà l’energia del teu pensament.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s