Cor de Lleó.

Ricard I d’Anglaterra.
No sembla que hagi de sentir-me orgullós de qui va ser santificat (per haver comandat la 3ª Croada cristiana per la conquesta de Terra Santa) i, d’aquesta manera, figura en el santoral de l’església catòlica el dia que celebro la meva onomàstica.
Efectivament, el 7 de febrer és Sant Ricard, rei d’Anglaterra. És el celebrat Cor de Lleó. D’alçada superior a la mitjana, sembla que la seva figura resultava imponent i atractiva: ulls clars, pel-roig o ros, complexió pàl·lida. 
Admirat i temut, fou un líder temperamental i violent que passà la seva curta vida guerrejant, activitat per la que estava particularment dotat. Se’l descriu com a aventurer, egoista i cruel. Fins i tot va lluitar contra el seu pare, Eduard II, en diferents episodis. Va heretar el tron d’Anglaterra per la mort del seu germà gran, Eduard III.
Tot i nascut a Anglaterra, no més la va trepitjar una quants mesos de la seva vida. Era més francès que anglès, doncs quan els seus pares es van distanciar, ell va romandre amb la seva mare, Leonor de Aquitània. 
Va abandonar la croada abans de conquerir Jerusalem, per tornar a Anglaterra. El seu germà Joan (Sense Terra) s’havia auto proclamat rei en la seva absència. Malgrat tot, Ricard el va perdonar quan es van retrobar. 
Després d’això, va tornar a França per sufocar una revolta més de les moltes que havia patit en els seus dominis francesos. Durant el setge a un castell, una fletxa, disparada per una ballester, el va ferir a una espatlla, prop del coll. En Ricard no va proferir ni una queixa. Va anar a la seva tenda i intentà treure’s el projectil ell mateix. Al cap de vuit dies, va morir com a conseqüència de la infecció o la gangrena. Abans, però, va perdonar la vida a qui havia disparat la fletxa, un nen que havia perdut el pare i dos germans en la batalla. “Continua vivint i, per recompensa meva, contempla la llum del dia”, li va dir.
Cor de Lleó tenia 42 anys.
Em quedo amb el coratge que li va valdre l’apel·latiu de Cor de Lleó. I, sobre tot, amb aquests dos episodis de clemència de les darreries de la seva vida. Suposo que Ricard I d’Anglaterra va haver d’adquirir experiència per accedir a la saviesa, com ens passa a tots els mortals. Per això no podia ser clement abans, perquè no en sabia més. 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s