Recuerdo.

Una tarde parda y fría…
Plou. 
A gens que pugui evitar-ho, no sortiré de casa. No tinc res urgent a fer fora, així que dedicaré el matí a qüestions domèstiques, com ara són planxar i fer el dinar. Avui faré llenties amb arròs i baldanes -són botifarres de carn magra, arròs i espècies; també n’hi ha amb seva i de sang, amb carn magra, cansalada i sang. Es fan a les Terres de l’Ebre-.
Algú s’hi apunta?
Abans de posar-m’hi, però, assegut aquí, al meu despatx, davant l’ordinador i sentint la pluja, m’ha vingut al cap el poema de Machado que ens feien aprendre a classe quan era petit. És aquest:

Antonio Machado.

Recuerdo infantil
Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.
Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.
Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
“mil veces ciento, cien mil;
mil veces mil, un millón “.
Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.

Antonio Machado.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s